Logo della Provincia di Oristano

Provincia di Oristano - sito web ufficiale

Comente est nàschida sa tzitade de Aristanis – Su contu de Zulema sa bella

15/12/2021  - 

Pro prus de milli annos sa Sardigna est istada sugeta a sos piratas Moros: dae su sèculu VIII p.C. a su 1816 sos piratas ant iscurrigiadu peri sos mares calende che bentùrgios pro furare, ochìere e fàghere presoneris.

Sa gente chi biviat in logos de mare at dèvidu lassare sas biddas pro si amparare in logos prus internos. Custu est capitadu finas a sa gente de Tharros, tzitade antiga fraigada in sa penìsula de su Sinis, chi in su 1070 at dèvidu fuire dae logu suo a cara a una biddighedda de piscadores chi fiat in su cùcuru de Santu Pedru (a ovest de in ue est oe Aristanis) “portende dae Tharros sa perda a carros”, comente narat su ditzu, pro fraigare sa bidda noa.

Ma su nùmene “Aristanis” dae in ue benit? Nos l’ispiegat unu contu antigu mentovadu dae sos betzos de Aristanis.

Unu tempus – narat su contu – b’at istadu una batàllia intre Moros e Sardos in sa punta de Santu Marcu. Su cumandante fiat Gonàriu de Tharros fìgiu de su giùighe Barisone de Arborea chi, essidu binchidore, at detzisu de persighire a sos Moros finas a logu issoro, assediende a Trìpoli, ochiende a su sultanu e faghende presonera a sa fìgia Zulema (o Azulema, comente narat calicunu).

Zulema fiat bella meda, Gonàriu si nd’est incantadu e la cheriat a isposa. Ma issa nudda: mègius sa presone chi no a si cojuare cun su chi aiat mortu a su babbu.

Gonàriu non si rendiat. A pustis de tantos meses, istraca de tantu insìstere, Zulema at decraradu chi diat àere atzetadu ebbia si Gonàriu esseret resurtadu a fraigare una tzitade bella comente Trìpoli in mesu de s’istagnu, in su puntu in ue intraiat su sole faghende de s’abba unu mare de oro.

“Andat bene” at naradu Gonàriu, ma fiat un’impresa disisperada: nde bogaiant s’abba dae s’istagnu a puales ma non si nde bidiat sa fine, e cando pariat chi su traballu esseret finidu si bi poniat su dimòniu a nd’iscontzare totu.

Gonàriu aiat pèrdidu s’isetu. Disisperadu, prontu a si leare sa vida a manu sua, fiat andadu a Monte Arci pro si dare sa morte a filu de ispada.

A cando, dae una nue de corrogas chi aiant annuadu su sole, l’est essidu su dimòniu: “Cheres s’amore de Zulema? Firma.mi cun su sàmbene custu paperi in ue promites chi mi das s’ànima dae inoghe a un’annu, e deo ti garanto chi as a fraigare sa tzitade chi cheres e t’as a cojuare cun Zulema sa bella”.

Apretadu ca fiat disisperadu, Gonàriu atzetat. Sa die a pustis s’est acatadu chi sos istagnos fiant assutos e at pòdidu fraigare una tzitade bella meda chi at presentadu a Zulema. Issa, mantenende sa paràula, s’est fata cristiana leende su nùmene de Aristana e s’est cojuada cun Gonàriu. Ma no ischiat nudda de sa promissa chi issu aiat fatu a su dimòniu.

Passat un’annu, benit sa die istabilida dae su patu e Gonàriu deviat torrare a Monte Arci pro dare s’ànima a su dimòniu. Si nde pesat intro de note cun su coro mortu, setzet a caddu e tzucat a cara a su monte.

Passende in dae in antis de sa crèsia de su Remèdiu, s’est abbigiadu chi sa gianna fiat aberta e at chèrfidu intrare pro pedire perdonu a Nostra Segnora, preghende.la de bardiare a Zulema dae parte sua, ca issu fiat a canta a pèrdere s’ànima.

Nostra Segnora, commòvida dae cussas paràulas, at detzisu de l’agiuare: li faghet calare unu sonnu durche-durche chi l’at fatu dormire in dae in antis de s’altare e a pustis nd’at leadu sa figura, at sètzidu a caddu e at curtu a fua istèrrida a cara a Monte Arci.

Comente nch’est imbàtida, su dimòniu l’at istrunfiada: “Oras de imbàtere, sunt? As istentadu tropu! Non ti nd’ammentaias chi su patu iscadiat oe?” l’at naradu.

Nostra Segnora, pronta, nche l’at betadu a subra s’iscapolàriu beneitu. Issu, connota a s’inimiga sua, s’est fuidu a sa lestra perdende su paperi firmadu dae Gonàriu, chi Nostra Segnora nd’at collidu e nch’at leadu a sa crèsia de su Remèdiu ponende.lu in manos de Gonàriu chi fiat ancora dormidu.

Cando si nd’est ischidadu, non podiat crèere a su meràculu chi li fiat capitadu e non bastaiat a torrare gràtzias e a pregare.

Torradu a domo, at contadu totu a Zulema e dae cussu momentu ant bìvidu cuntentos e in paghe. 

A sa tzitade fraigada in mesu de s’istagnu de oro l’ant postu Aristanis pro ammentare su nùmene cristianu de Zulema sa bella.

(GF.P.)